Les propietats químiques del vidre són molt estables

Les propietats químiques del vidre són molt estables. La majoria dels àcids i bases forts del laboratori s'emmagatzemen en ampolles de vidre. El vidre també és el recipient de reacció més utilitzat. No reaccionarà amb la major part de l'àcid i la base en condicions de reacció no extremes, de manera que és més segur utilitzar-lo a la vida diària. Després d'utilitzar el vidre durant un període de temps, poden aparèixer cristalls blancs, però no és la reacció del vidre i el diòxid de carboni, sinó que l'aigua local és massa dura, els dipòsits de sal, és a dir, l'escala, s'esborren. Quan vivia a Alemanya, l'aigua de l'aixeta local era molt dura, per no parlar de l'ús a llarg termini, després d'abocar un got d'aigua, el got serà blanc. Discutiu seriosament la possibilitat de reaccions àcid-base entre vidre i (que no sigui l'àcid fluorhídric). És a dir, el cos principal de vidre, SiO2, reacciona amb el lleixí en quantitats molt petites per formar silicats gelatinosos. És per això que les ampolles de lleixa no utilitzen taps de vidre mòlt i les buretes bàsiques no utilitzen vidre. No obstant això, la bureta ara s'utilitza generalment tefló, tampoc no necessita tipus àcid base. Finalment, la tassa d'aigua de vidre es pot utilitzar durant molt de temps i és molt segura.